Bon vespre espluguines i espluguins!!!
Això no té nom, que l’esplendorosa rua de les 1000 disfresses hagi mutat en una voluntariosa gala on line és una broma de tan mal gust que ni tota la mistela del món ens ho podrà treure. Com ens hem de veure, no? Fent el gamarús per casa… En serio que hi ha gent a qui li comencen a sortir antenes de tant estar connectats, i a alguns se’ls posa la cara plana i tot de tant mirar pantalles. Plasmats estem!!! Que ens convé com el pa que mengem sortir i furetejar la vida per aquí i més enllà, lluny d’aquesta merda de vida de clausura que ens imposen. Tu, que no som monjos de Poblet. Hòstia!!!!!
Què se’n ha fet de les farres que ens hem perdut tot preparant les disfresses? Quan tornarem a veure els carrers sobreeixits amb la Rua? En què quedarà l’opulent sopar de comparses? Preguntes freqüents que posen de mala gana només plantejar-les.
Quin anyet… Ens pensàvem que després de veure baixar el Francolí a l’ample ja ho havíem viscut tot! Il·lusos… Collons, si encara ens faltava la piiiiiiip pandèmia! Au xiquets i xiquetes, a xapar-ho tot! Fins i tot la boca. I a casa quietets durant 15 dies… Perquè deien 15 dies, hahaha… I ens ho crèiem eh? Després va venir 15 dies més, i després ‘només un meset més i farem net’, i després ‘allargarem una mica l’alarma però tranquils que al bon temps marxarà’, i després a l’estiu alguns ja es van pensar que allò ja estava superat… I a l’octubre au, tornem-hi. Segona onada. I un Nadal amb els àngels de sempre al pessebre, sí, però desangelat. I tercera onada… Qui ens va arribar a parir!!!: I llavors sense fira. I avui tanquem el cercle, tristots i sense Carnaval al carrer…
El puto cuento de mai acabar que esquerda els ànims del més pintat, vamos. Ara que per esquerdes les que van acabar amb l’esfondrament de cal Xulla i les que amenacen l’esglèsia nova, però inclús amb això estem de pega; el Xulla on encara ressonaven els èxits de la Lola Flores, la Marujita Díaz i tanta acumulació de cine de barri caspós ha anat irremissiblement per terra, i en canvi l’esglèsia que sempre ha estat un cau de sermons apocalíptics i avorriment total al final l’arreglaran. Un desastre per afegir al desert en què s’ha convertit un calendari festiu desaparegut i amb el poc que ha quedat més soso que les sopes d’Els Pastorets, que per cert aquest any se les ha menjat el gat. Ara que no tot són males notícies: tot això almenys ha servit per aturar l’onada de robatoris. I al final per sort ha vingut un nou secretari per començar a posar ordre a Ca la Vila. Esperem que sobrevisqui…
.
Però va, anem al gra, que ja ens estem enrollant i després no desembutxacareu pel safareig que us tenim preparat. Oju que ve propaganda: Aprofitarem l’embolat aquest d’anar per casa que us heu tret de la màniga els de la Comissió -eh, i us en felicitem, que el Carnaval no mori!- per anunciar-vos com ens hem adaptat a la fastigosa nova normalitat. Per començar hem creat un canal d’eBando exclusiu, per fer bullir l’olla i amb menys collonades que el canal oficial de l’Ajuntament. Que ja l’heu vist, dieu? Us ha agradat eh, xafarders??? Més de 500 ja us hi heu subscrit! I aquí no posem objectes extraviats ni anuncis de defuncions, que no és poca cosa…
Doncs això no és tot!!! Us pensàveu que “No Rua = No Ratolí”, madafàckers? Doncs no! La millor revista del poble no faltarà a la cita! Bé, enguany diga-n’hi revista, diga-n’hi fullet parroquial, és el que hi ha, xiquets…Comprendreu que mantenir la venda d’El Ratolí com es feia fins ara amb aquell arremolinament frenètic al voltant dels venedors hauria estat una temeritat, augmentant el risc de propagació de la pandèmia ad infinitum i amb el PROCICAT fotent-nos un puro de campionat. Així que ha calgut pensar un nou sistema. Per tenir aquesta exclusiva edició necessitareu anar a la papereria Índex, que, per cert, ja està oberta. Perquè us direm la veritat: aquests últims dies estaven agafant forces per poder atendre l’allau de demanda que es van veure venir quan els vam dir que no els faltaria El Ratolí! Segur que hi haurà bufetades per aconseguir-lo, però esperem que no es visquin escenes de pànic com les que es produïen al carrer. Penseu que, igual que al col·legi electoral, haureu de fer cua per no amuntegar-vos dintre, que ja de per si està molt ple de fato…
Total, que si hi cabeu, a l’Índex hi trobareu, pel mòdic preu de 2 eurets (preu de confinament) un Ratolí en format molt més breu, això sí, però que us donarà accés al web d’El Ratolí. Sí, sí, tal com ho sentiu: hem fet el salt del paper al digital enguany. Pim-pam i per collons; no hi havia més! Això sí; ja que imprès fem poc, ho hem fet ben fet i hi hem posat una mica de color, que tot plegat ja pinta prou negre. I hem picat ben amunt perquè hem segrestat l’il·lustrador de la Cristina del FAQS, aquell malànima del Calvís, perquè ens faci el dibuix de portada, que us podreu penjar a alguna paret de casa i veure’l un dia rere l’altre per tenir presents totes les desgràcies de l’últim anyet…
Ara que, si no en teníem prou amb tot això, ja té nassos que el Carnaval el fotem per la jornada de reflexió. Per donar una mica d’alegria carnavalesca als bons samaritans i samaritanes que aguantaran tot el dia a les meses electorals, ja us ho podeu currar una mica i anar a votar amb una perruca, unes ulleres o amb un mitjó de cada color. I després pengeu les fotos si us dona la santa gana, però nosaltres no us regalarem pas res, haha… Feu el favor de portar el sobre preparat de casa i fer bé la fila al pati, que després ens queixem de la canalla. Ja sabem que n’hi hauria per engegar-los tots a la merda, però penseu que els altres tenen tots els santcristos grossos al seu costat, i els fan servir sempre que els cal, els cabrons. I nosaltres només tenim els vots; així que no sigueu dropos.
D’acord, d’acord, no badalleu que ja acabem… Que potser teniu pressa? On us penseu que podeu anar, sirul·los? Avui segur que no gaire lluny, però us prometem que quan tot això s’acabi ens fotrem una farra memorable. Bueno, i vosaltres segur que també, és clar! Arribaran temps millors, amics i amigues, així que aneu-vos preparant i seguiu entrenant-vos a fer el boig, ni que sigui enfilant-vos per les parets de casa… I recordeu que cap puto protocol del PROCICAT ens ho prohibirà. PER CARNAVAL TOT S’HI VAL! Enguany, també.
Paraula de Ratolí!