Si haguéssim de fer cas al refranyer popular i donar al Cèsar el que és del Cèsar, al nostre particular emperador sanitari li hauríem de retornar força llet. Mala llet. Proveït de la toga blanca amb la creueta blava de Salut i protegit amb les mascaretes i mampares més precàries possible, només li falta la corona de llorer per acabar-se de creure el veritable emperadorus romanus del consultori.
Veurà, emperador, quan algú va al CAP, i més en plena pandèmia, no ho fa perquè tingui ganes de fer un tomet o tocar els collons als sanitaris. Per tant, i tenint en compte que el virus dels trons ens ha donat pel sac a tots, quan el pobre pacient arriba al taulell preguem que el pugui atendre com cal, sense citar els mil articles de la llei romana i tot un reguitzell d’inconvenients. Provi-ho, li funcionarà només posant-se, per un moment, al lloc dels pobres plebeus. Ara tampoc cal que s’esforci a somriure. La mascareta ho tapa.
Entenem que potser té ganes d’enviar algú als lleons. Si és així, no pateixi, nosaltres l’ajudarem, sempre que sigui per renovar cúpules i direccions del Departament de Salut que, amb la que ha caigut, ha deixat l’atenció primària de la mà de Déu. Per tant, a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar.