Fidels als seus ancestres templers, els veïns del Castell estan en peu de guerra amb l’Ajuntament pel camí nou que mena a la plaça d’Armes. Els inicis del conflicte rauen en un veí foramuralla torracollons que aparca la seva flota de cavalls i carros mig desballestats i estaBornits per tot el camí d’accés al Castell i pel pati d’armes, provocant la molèstia de la cort. Digna de setge! Aquesta okupació perpetrada pel baró de Cuni i Llera no només acaba amb l’espai vital dels carruatges dels convilatans del Castell, sinó que a més està provocant unes esquerdes colossals al camí nou d’accés a la fortificació. Les converses amb el baró no han fructificat, ja que diu que com a tal té el dret de fer els que li surt dels barons que li pengen. Per solucionar el conflicte, abans d’arribar a les armes, s’ha demanat la mediació i solució del problema de les esquerdes amb qui remena les cireres al comtat: l’Ajuntament. I així passen els dies!
Tot i que encara no han declarat la guerra formalment al consistori, les hosts veïnals estan al límit de la seva paciència en veure com el regidor més enTessudit els va donant llargues mentre l’esvoranc creix dia rere dia. Acostumat com està aquest Ajuntament a tapar forats, és estrany que no hagi fet una mica de pasta per tapar el que pluja rere pluja va fent créixer, i sobretot no hagi demanat al pintor de la cort que pinti de groc la meitat del camí de manera que no sigui un risc cada cop que un carruatge fa el revolt del camí nou.
Qui sap! Potser aquest Ajuntament està patint la síndrome d’Estocolm amb les desgràcies, i dóna llargues a una senzilla solució només per veure si al final es fa un esvoranc com el del Carmel i hagin de tornar a treure els plans d’emergència… Com diria un trobador de la cort:
Només esperem que aquesta batalla no acabi amb una esllavissada, un cotxe potes enlaire i el pobre Ajuntament amb una altra llufa penjada.