El desconfinament no ens prova. De fet, la culpa que tot Catalunya hagi de sotmetre’s a les restriccions més dures és de l’Espluga de Francolí. Els mateixos doctors Mitjà, Argimon, Trilla i Simón junts no donaven crèdit als esdeveniments ocorreguts a la vila en pocs dies.
Penseu-hi: després del confinament més estricte, es van anar succeint les fases de desescalada per trams. Aquí, més xulos que ningú, ni escales, ni trams ni òsties. Bé, òsties sí. A la plaça. Òsties com a pans i ampolles trencades i alguna arma blanca també i cadires voladores i poques neurones juntes que, en haver estat massa dies desades, va ser percebre l’olor de barT i excitar-se de tal manera que van convertir la plaça de l’església en una escena post-apocalíptica digna de Netflix.
No contents amb això, a l’Espluga encara no en teníem prou i, potser cosa del desenFRENU, el jovent va, RENDEix comptes amb un bon Jan, protagonitzen una escena digna de rebre un Òscar i s’atropellen entre sí així com per…’haberse matao’. Que en sou, de ruuuuucs!
I com que ‘no hay dos sin tres’, la Trubiurologia es completa amb una persecució policial direcció Poblet protagonitzada per un individu amb molta xispa, i vehicle massa sobrat.
Després els de poble ens queixem que les reestriccions dels nassos són cosa dels de la ciutat. I uns collons!