Després d’una dilatada trajectòria a Ca la Vila, entomada amb reposada actitud, ha passat a millor vida laboral la funcionària de la impuntualitat persistent. S’havia iniciat d’adolescent en l’exercici de la funció pública a les oficines de l’ajuntament i ja molt aviat, abans que el terme fes fortuna, destacà per imprimir a la seva activitat un ritme slow, ara tan en voga, que ha estat capaç de sostenir durant almenys quatre decennis.
Únicament els més propers saben que obligar-la, fa uns anys, a deixar les ancestrals oficines centrals de la plaça de la Vila i exiliar-la a la sucursal de la Plaça de l’Església va causar-li una enrabiada de la que encara no s’havia refet a dia d’avui. Per aquest motiu l’actual consistori ha esperat a la seva sortida d’escena per fer canvis d’envergadura i empènyer escales avall aquell ferreny taulell des d’on atenia el públic els darrers temps per fer-lo arribar a la planta baixa de l’antic Hospital, on ha quedat instal·lada ara per ara l’oficina d’atenció a la ciutadania. És aquesta una estança tirant a llòbrega que fa venir fred només d’entrar-hi i que només amoroseix una mica la càlida presència d’una servidora pública a qui alguns homenots no poden deixar de mireiar. Diuen que la nova ubicació obeeix a la voluntat dels capitostos locals de fer una espècie de finestra única on fer passar el contribuent per l’embut, i això es veu que reclama un espai a peu pla del carrer, cèntric, que permeti els distanciaments oportuns i… amb un horari sàviament restringit de 9 a 1 del migdia. Bla,bla,bla…. molta gent que escorre el bulto!!!