Un cuiner espluguí, amb antecedents a la Verneda i que havia exercit l’ofici amb molt d’amor a l’Art (restaurant), alimentava, a banda dels clients, la dèria d’aconseguir una estrella Michelin. Ho deia així, plis plas. Passat un cert temps s’anà veient que en el complicat univers gastronòmic la desitjada estrella, com si d’un estel fugaç es tractés, s’obstinava a passar de llarg del restaurant de dalt a Les Planes.
Resolutiu i anticipant-se a la pandèmia que tants estralls està causant al gremi de bars i restaurants (només l’“Entre vins i fogons” resisteix bé en l’àmbit restringit l’Espluga FM Ràdio) el nostre home decidí reinventar-se de manera radical ingressant al cos de mossos d’esquadra. Preguntat pel què d’un canvi tant dràstic d’orientació professional ha respost que si no ha aconseguit l’estrella amb el noble art dels fogons està decidit a ARROmangar-se per obtenir-la en el no menys noble art dels collons, perdó, dels galons volíem dir. Es veu que aspira a alferes o tinent (una o dos estrelles) a l’il·lustre cos de la BRIMO.