No ets de l’Espluga si no et molesta tot el que passa al teu voltant!

Resulta que hi ha un grup al Facebook que té ni més ni menus que 1.200 seguidors i que es diu “No ets de l’Espluga si no…”. En un primer moment et venen ganes de preguntar “si no què?” Doncs bé, no ho sap ningú. Es parla de tot i de res i es critica tot i més. En tot cas, us recomanem que us hi sumeu perquè va molt bé per continuar perdent la fe en la humanitat espluguina.

Això sí, us advertim d’entrada que heu de tenir ben presents els requisits per poder formar-ne part:
– Ser heater nat.
– No entendre un borrall d’allò que parles però fer veure que sí.
– Explicar com i què fas a casa teva. I quan. I amb qui. I què en penses. I què et sembla. I què n’opines.
– Fer moltes faltes. 
– Perdre algunes coses sovint o necessitar-ne agunes altres encara més sovint. 

El pati està molt malament. Aquest grup n’és una constatació. Però això no és tot: ara hi ha un botiguer verd que escriu al Francolí, i que també es deixa anar força pel facebook, que agafa cites d’aquest grup per difondre, diu, l’opinió de la ciutadania. Que nostre senyor ens agafi confessats. Ara bé, no tot en aquest grup és tan de pacotilla…el més llest de tots és el RaülReiki, que entre debat i debat va introduint dissimuladament el seu spam. I segur que ja ha fet la primera pela.

En el TOP 3 dels saraus del grup hi trobem:
– Foto polèmica d’un paleta amb una grua per la Ctra de Poblet.
– Opinió polèmica sobre les inscripcions per saludar als Reixus.
– Imatges, opinions, dubtes i experiències personals sobre el porta a porta. 

No ets de l’Espluga si no…
… et cagues en tot pel Facebook.… fots patades al diccionari a cada post.
… estàs tot el sant dia mirant per la finestra.
… expliques quantes bosses poses als cubells del porta a porta i si les lligues amb un vencill o una brida. I, és clar, després expliques si te les han recollides o no i a quina hora…
… se’t caguen els gossos i els gats dels altres a la porta de casa.
… tens problemes amb els guals.
… llegeixes aquest grup i ho comentes amb els amics (sí, amics lectors, reconèixer-ho és el primer pas).

Espeluznante FM Ràdio

De la puta pandèmia n’hem après moltes coses: que portar mascareta i ulleres no és viable a menys que et vulguis fotre de cap, que qualsevol es creu el Ferran Adrià de la rebosteria per haver fet un coc ràpid recremat, que la família no cal que ho sigui tot i que per salut mental cal prendre distància dels mitjans de comunicació i, malauradament, també dels locals.

Com si d’una cadena espanyola de lo més sensacionalista es tractés, la nostra estimada EFMR ha disparat a tort i a dret xifres i dades i índexs i gràfics i mapes i taxes i lamarequehovaparir sense parar. Els informadors locals han escrit dia rere dia notícies sobre el COVID-19 a la Conca amb dades endimoniades dignes d’obrir l’informatiu de Tele5 amb el simpàtic d’en Pedro Piqueras.

Els de la Ràdio Espluga s’hi han lluït buscant i rebuscant les dades més escandaloses i les fórmules matemàtiques més impossibles per seguir acollonint el personal mentre predicaven que l’apocalipsi zombi arribava per la carretera de Senan.

Ara bé, us falten moltes hores de vol per arribar a la sola de la sabata de la redacció ratolina. Així no aconseguireu mai fitxar per l’equip de la ‘Notícia de la veritat i més’. Au, aneu a provar sort amb la Griso o la Quintana, per exemple, i així podreu seguir amb el vostre estil apocalíptico, estremezedor, espeluznante, truculento i inusitado. Flipats!

Una nova ruta (in)saludable complementarà el “No juguis amb foc”

El Museu de la Vida Rural no para, i després de preparar frenèticament durant mesos l’exposició de la forquilla, ha signat ara un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament per coordinar dues de les seves accions turístiques més rellevants dels últims temps, i alhora adaptar-les a la cony de Covid que ens toca viure. Què millor, per complementar l’exposició “No juguis amb foc”, que es dissenyi una nova de les Rutes (in)saludables marcades, destinada als espluguins amants del risc en matèria epidemiològica?  “Anava com anell al dit a l’exposició, i ens convenen emocions fortes per donar una mica de vidilla al poble”, han justificat representants de totes dues parts. La ruta combinarà el món real i el virtual, i ja se’n van fer les primeres proves pilot per Cap d’Any en alguns domicilis particulars molt tocats per la Riumuntada que van tenir a bé mostrar les seves fotos a les xarxes sense cap pudor, de colles de gent junteta i sense mascareta, com manen els cànons del risc. “No cal dir que les instantànies aviat passaran a engruixir el catàleg del ‘No juguis amb foc’, són un tresor”, apuntaven els responsables.

El punt de partida físic de la iniciativa no pot ser altre que la pèrgola de l’Hostal, consolidat ja des de fa mesos com el lloc de trobada natural –tingui obert o tancat el Santi- de tot el jovent putejat, àvid de gresca i de passar-se el virus per on li càpigui. El compliment de les mesures de seguretat estarà només garantit, això sí, de manera inversament proporcional a la ingesta d’alcohol. No cal anar gaire lluny, a la plaça del Casal, per trobar cada tarda els cercles ben atapeïts de papes i mames que s’ajunten esperant la canalla que surti de les activitats extraescolars, independentment de si aquestes es fan presencialment o no. La qüestió és ajuntar-se, i aquesta és la filosofia! És clar que aquest particular “Covid-quintos” al Casal té la seva rèplica corresponent a la part baixa, on a la clientela dels bars de la plaça ‘per lo general’ els importa poc si tenen tancat o obert a dins perquè, total, sempre s’ajunten els mateixos i beuen a la ‘cera’. Els organitzadors també han valorat com, en la línia dels que han anat a fer cua a Correus per evitar cues a les urnes, el Club Atlètic va decidir ajuntar tots els participants de la Cursa de la Llufa a la plaça per sortejar quatre coses després d’haver-los fet anar a córrer un per un durant tota la setmana a la intempèrie del poble per evitar riscos. Molt ben vist.

L’organització estudia posar una placa a l’indret per commemorar la fita, igual que ja ha decidit que la posarà al teatre del Casal per commemorar les activitats de risc que ha acollit en els últims temps, que li donen tot el sentit a la ruta (in)saludable. Concerts com els dels Mussols o Ginestà van servir per espavilar una mica el personal, i qui sap si també el virus, mentre els únics Reis que reconeixem també hi van anar a petar per ajuntar la gent a dins i no als carrers, tot complint un més dels savis protocols tan apreciats per la població. Els impulsors lamenten que amb la suspensió de la fira i el Carnaval virtual s’ha perdut el ritme de tensió viral que tant bé els anava, però confien a recuperar-lo de cara a la tornada del bon temps, si el Procicat vol.

Mala lletra

En aquells dramàtics primers dies de confinaments i restriccions diverses per causa del Covid 19, tothom va improvisar solucions que per massa tèbies no van portar enlloc.

El Ratolí vol recordar ara els esforços que van fer els mestres de la vila per tal que els alumnes no perdessin del tot les activitats lectives, com finalment va acabar passant amb el tancament de les escoles, i es van treure de la màniga unes classes a l’aire lliure en les que semblava que els riscos de contagi quedaven minimitzats. Van fer una prova pilot amb unes sessions de cal·ligrafia i expressió artística al carrer i els resultats van ser tan catastròfics i de mal gust de  que ho van deixar córrer immediatament.

Vegeu-ne els resultats: el primer correspon a les Monges i el segon al Martí Poch.

Coronavirus a Poblet

De tots és sabut que el monestir d’avui dia no és precisament un llogaret independentista, sinó més aviat un petit “pueblo español” en terra hostil. Fins aquí cap novetat (si Jaume I aixequés els caps…!) Però no ens podíem imaginar fins a quin punt. Després d’estar més de 40 dies tancats i barrats, algun il·luminat de l’’imperio’ va creure convenient fer un desembarcament de militars de la UME per desinfectar el reial monestir. Com si d’una desfilada militar es tractés, entraven per la Porta del Rellotge a ‘paso ligero’ marcant paquet, vitorejats des del balcó de l’entrada amb devoció i aplaudiments exagerats com si anessin a salvar el món. La realitat és que era impossible que hi hagués un sol virus viu en tot el monestir després de la quarantena, però l’Operació Desinfecció de las ‘fuerzas armadas’ no pot perdre ocasió de figurar i mostrar múscul. Mentre els bombers de la Generalitat desinfectaven residències d’avis, els militars feien una neteja completament inútil però que marcava territori. Tot per deixar-ho lliure de coronavirus. 

O això ens pensàvem, perquè res més lluny de la realitat. Uns mesos després el virus va fer cap a Poblet. I no el coronavirus, no… sinó el virus de la corona espanyola! Per a aquesta soca que muta des de fa més de 300 anys i per qui els militars afins no desinfectarien pas res! Així que l’ANC de la Conca, disposada a ajudar, va crear la vacuna del no res. Centenars d’anticossos degudament separats per un metre van intentar arribar a les portes del monestir per tal d’inocular la cura d’aquesta dolència o foragitar el virus. Però en aquests termes la direcció monacal és negacionista. I es van quedar ‘radere’ la mascareta policial a la font del ferro.  Seguirà tot igual, contagiats del virus de la corona, assimptomàtics i amb una caspositat que no treu ni el millor xampú. 

Com Tes-la barra?!

Ara que la Conca es convertirà més d’hora que tard en una immensa placa solar, és moment de seguir els passos al ja exdiputat i al no menys il·lustre banquer. Aprofiteu i compreu-vos un ecocarro elèctric de més de 50.000 pavos que ja te’l mantindran la resta de mortals a base de càrregues gratuïtes a l’electrolinera pública del Casal.

Al Fartet, li perdonem. Com a aturat i demandant d’ocupació ha de tenir algunes bonificacions a banda del subsidi però per als altres no passa. Si l’electricitat per al minipimer o per carregar el satisfyer la traieu de casa, la del Tesla, també. Ja s’ha de ser cutre, coi!

Black Friday Non Stop

Els botiguers i botigueres locals més ociosos per fer calers traslladaran al regidor de comerç i la regidora de turisme una nova proposta: celebrar el Black Friday 2021 com Déu mana! La proposta inclou l’obertura de comerços les 24 hores (a la merda el Procicat!), amb rebaixes extraordinàries i diverses activitats repartides per tota la població. Serà un Black Friday Non Stop inspirat en les curses de llarga distància, ja que els botiguers s’haurien d’agafar el dia com  un repte i resistir darrere el taulell 24 hores seguides despatxant sense parar i sense defallir ni un moment.

També es proposarà als corredors i corredores del CAE que se sumin a la iniciativa i corrin sense parar el mateix temps, fent compres a diversos establiments del poble, non stop. És evident que no tindran cap problema en assolir la fita, ja han pujat a la Pena mil cops! I també han aconseguit innombrables reptes personals sense despentinar-se. En aquest projecte també es necessitarà lògicament la col·laboració de la clientela. Per aquest motiu s’han pensat una sèrie d’activitats que se celebraran al llarg de tot el dia i així incentivar el consum de productes locals i fer atractiu el nostre poble al turisme que tant enyorem. Les activitats, a falta de retocs de darrera hora, serien aquestes:

  • Aprofitant l’esplanada de Cal Franquès es podria organitzar una gimcana a veure qui fa allargar més el raig del sifó o un concurs de comptar les bombolles de les gasoses, aquesta darrera activitat especialment adient per a l’època.
  • A la plaça de l’Església, inspirats en la Tomatinada de Bunyol, es faria una batalla multitudinaria de carquinyolis, arrugats, marylins, neules i joies. Per participar-hi s’hauran de comprar, lògicament, unes bosses fabricades per a l’ocasió. Es controlarà que el producte tingui una textura adequada perquè no prengui mal ningú. Com a atracció especial, i només per a aquest dia, si el Cata i el Xurreru volen fer la seva llençant-se cadires pel cap fins a caure estabornits, se’ls hi permetrà sense cap problema. 
  • A la plaça de la Vila, i de cara a la nit, es faria l’activitat central, dedicada als xarcuters locals que vendrien als participants botifarra blanca de Cal Boqué  o negra de Cal Pagès, segons preferències. Per participar en l’activitat s’haurà de portar botes i vestimenta de cuir i alguns penjolls de cadenes. Els participants passejaran per la plaça enarborant les seves botifarres i mirant de reüll la dels altres. No cal dir que es podran afegir a l’activitat tots els regidors i regidores, per això es fa allà… La intenció és donar un aire pujadet a l’activitat i aprofitar la suspensió els darrers anys del saló eròtic de Barcelona per tal d’atreure aquest tipus de turisme, no explotat fins ara a la nostra vila.
  • Per a aquesta activitat es comptarà també amb la participació de totes les entitats de folklore popular. Els grallers hauran d’anar vestits per a l’ocasió (botes amb taló d’agulla, cuiro i cadenes) i interpretaran el Toc de Plens de la Patum. Els bastoners faran el ball de la botifarra i els diables posaran bengales a les botifarres i donaran molta vistositat a l’acte.  
  • Per acabar, i per cloure el Black Friday Non Stop, es pensa en fer un sorteig entre els comerciants per tal que els agraciats entrin a la junta de la UBE, recollint el guant que ja va llençar l’actual president en la darrera assemblea de l’entitat per renovar la junta. En cas que els agraciats no acceptin el càrrec poden ser condemnats pel TSJUBE (Tribunal Superior de Justícia de la Unió de Botiguers i Empreses) a rentar gossos durant un any.  

Estem segurs que iniciatives com aquesta faran créixer el teixit comercial, empresarial i turístic del nostre poble, ara que tanta falta li fa.

El nou cementiri vell

Tot i que no ha pogut arribar a la meta dels 65 anys sense trencar-se, és imminent la jubilació d’un altre carismàtic empleat municipal que s’ha parapetat darrera de brotxes i pinzells per estalviar-se moltes hores de fer rasa a la intempèrie i que des de fa molt temps exerceix com a home fort del cementiri de l’Espluga. La facció més radical en defensa de la transició energètica  de l’equip de govern municipal valora aprofitar el buit de poder que es donarà temporalment al cementiri amb l’esmentada jubilació per propiciar-ne un canvi d’emplaçament . L’actual el troben lluny i pensen en un lloc més avinent que redueixi els desplaçaments  als morts, familiars i funeraris convertint els enterraments en una activitat igualment trista però més sostenibles.. En un inesperat retorn als orígens, valoren destinar l’ermassot en que s’ha convertit el parc fluvial  novament en cementiri.

Posada a punt a Moraguesfayer

Concactiva, sempre a l’aguait de les necessitats de la ciutadania, aquest cop s’ha centrat en les necessitats de les dones, massa cops deixades de la mà de Déu en aquesta comarca.  Assabentats de la bona rebuda del Satisfayer per part del femellam més alliberat sexualment, i pensant en les futures necessitats de manteniment o possibles avaries de l’aparato succionador’, es posarà en marxa un curs destinat als mecànics de la comarca per tal d’obtenir els coneixements necessaris per fer les revisions i reparacions de l’estri sexual.

S’ha pensat en donar prioritat a alguns tallers per la seva situació o caràcter amable, dolç i reservat dels propietaris. Així, un clar pretendent d’obtenir el títol en reparador i revisor del Satisfayer fóra el taller situat a l’avinguda de Catalunya, amb una àmplia experiència en el món de l’automoció, que passarà a anomenar-se Moraguesfayer (a risc això sí de confondre’s amb el ‘donjuán’ de cognom similar que sempre està ‘on fayer’ en matèria de mecànica i de dones, eh Quim).

Ja que les avaries principalment vénen donades pel mal ús que fan de l’aparell alguns companys badocs de les fèmines alliberades, s’ha vist algun ‘sujetu’ fent servir el Satisfayer com a tornavís o com a raspall de dents, el principal reparador, Moraguesfayer, ja ha declarat que “esperem que amb aquest curset i parlant d’aquest tema contribuïm a una millor salut sexual i a fer un bon ús del Satisfayer”. El nou titulat ja ha garantit que oferirà el servei substitutori de visites a domicili a les seves clientes en cas que s’allarguin les reparacions.