Autor: Ratoli

Dilema

Aquesta merda de pràctica del capitalisme tardà que estem patint, que no para de convertir llocs de treball amb cara i ulls en ocupacions precàries amb personal mal preparat i pitjor pagat, tot s’ha de dir, ens aboca a situacions que fan plorar… de riure. Pena, penita, pena!!!

A tall d’exemple: dies enrere el tresorer d’El Ratolí va posar-se en contacte amb el banc que hi ha davant la bastida per arreglar l’església nova per demanar, via correu electrònic, un aclariment sobre uns desajustos en les Targetes Black que algun rato fan servir els redactors i redactores de la revista.

Quina no va ser la sorpresa de l’amo del caler ratolinenc quan la que, últimament, obre i tanca de manera intermitent aquella oficina bancària li va respondre tot dient que per resoldre els dubtes que formulava li enviava un ABSTRACTE. Pam!!!

El caixer de la cosa ratolina va quedar parat; tota vegada ell no havia demanat res abstracte si no ben al contrari: unes xifres, potser fraudulentes, però molt concretes.

La sorpresa que va tenir el Bárcenas d’El Ratolí va ser majúscula quan en obrir el correu es va trobar amb un simple EXTRACTE bancari d’un dels comptes opacs de la revista.  “ABSTRACTE versus EXTRACTE” vet aquí la qüestió! Errada terminològica d’una operària a qui l’arbre no li deixa veure el bosc? Qui sap. 

A hores d’ara sobre el consell de redacció de la revista del Carnaval espluguí plana el dubte de si la treballadora que ens ocupa, en temes bancaris, baixa d’Arbeca sense dominar-ne ni el més elemental vocabulari o, contràriament, en un comportament sagaç que s’hauria de lloar i agrair, s’atreveix de forma velada a definir com a abstracte, i qui sap si també com a enredós, poc clar i faltat d’ètica, el tracte que s’ha fet comú entre les entitats bancàries i la seva clientela.

El misteri de l’omnipresència

Des de fa un any i escaig les autoritats sanitàries espluguines han notat una millora en l’estat anímic de la nostra vila. Després de moltes investigacions, les mateixes autoritats han fet venir uns observadors internacionals, a qui agrada molt remenar la cua per casa nostra, i després d’unes quantes reunions amb l’equip de govern (que d’això sí que en saben) han arribat a la conclusió que aquest estat d’histerisme col·lectiu es deu a la tornada de l’’argentino’ i el cantant. I es veu que el cantant, que ara canta d’una altra manera, ha fet un assetjament i enderroc (‘acoso y derribo’) en tota regla a la nostra població: la gent se’l troba fins i tot a la sopa, i tant és així que tan pot fer una sanació prànica a la peixateria com un massatge metamòrfic a la bugaderia.
Arrel de la intromissió de la parella de ‘matassanus’, també s’ha detectat una davallada important en l’ús de les xarxes socials (menys l’Olga amb les nebodes), i és que, segons han explicat alguns afectats a la redacció d’aquesta revista, els espluguins ja no gosen ni obrir el Facebook, perquè diuen que cada cop que ho fan surt el cantaire oferint tot tipus de tècniques de curació. Alguns espluguins han començat teràpies psiquiàtriques en advertir que veuen el cantaire a tot arreu, fins i tot se l’han trobat en al·lucinacions i visions paranormals.
La regidora de Salut de l’Espluga ha exposat el cas a la comissió de grups d’investigació de fenòmens paranormals i han arribat a una conclusió: cada espluguí haurà de sotmetre’s per FORÇA a un dels tipus de ritus que ofereix el cantaire, i així quan estiguem tots sanats potser deixaran de tocar-nos els collons.

Si no és pel cap, per la pota.

Un cuiner espluguí, amb antecedents a la Verneda i que havia exercit l’ofici amb molt d’amor a l’Art (restaurant), alimentava, a banda dels clients, la dèria d’aconseguir una estrella Michelin. Ho deia així, plis plas. Passat un cert temps s’anà veient que en el complicat univers gastronòmic la desitjada estrella, com si d’un estel fugaç es tractés, s’obstinava a passar de llarg del restaurant de dalt a Les Planes.

Resolutiu i anticipant-se a la pandèmia que tants estralls està causant al gremi de bars i restaurants (només l’“Entre vins i fogons” resisteix bé en l’àmbit restringit l’Espluga FM Ràdio) el nostre home decidí reinventar-se de manera radical ingressant al cos de mossos d’esquadra. Preguntat pel què d’un canvi tant dràstic d’orientació professional ha respost que si no ha aconseguit l’estrella amb el noble art dels fogons està decidit a ARROmangar-se  per obtenir-la en el no menys noble art dels collons, perdó, dels galons volíem dir. Es veu que aspira a alferes o tinent (una o dos estrelles) a l’il·lustre cos de la BRIMO.